A l'altra banda de la línia

• Punts forts

Fa uns mesos vaig tenir el plaer de dinamitzar la presentació de la novel·la “A l’altra banda de la línia” amb la seva autora, l’escriptora Kerri Maher, durant la seva darrera visita a Barcelona. Maher és autora del best-seller internacional “La llibretera de París”, la biografia novel·lada de Sylvia Beach, rebel fundadora de la llibreria parisenca Shakespeare & Co.

Aquesta vegada Kerri Maher ha tornat amb un altre llibre sobre dones que lluiten contra el que la societat els diu que no haurien de fer. I he de dir que l’he gaudit encara més! Paraula de Mixa que no podia deixar de llegir. És una història realment entranyable, alhora que corprenedora. Està inspirada en els testimonis de les Janes, la xarxa de dones estatunidenques que es van mobilitzar per oferir un servei clandestí de planificació familiar i avortaments segurs a Chicago (tot i no disposar de titulació mèdica).

El títol original de la novel·la en anglès equival a “Tan sols has de trucar” (fent referència al telèfon d’atenció del col·lectiu Jane), però m’encanta que la traductora Lola Fígols l’hagi traduït com “A l'altra banda de la línia”, perquè pot fer referència a una línia telefònica o a la línia enemiga d’una guerra. La fina línia entre ser una rebel i convertir-se en una criminal. Les Janes podien perdre-ho tot si les atrapaven, sobretot si no eren dones blanques. Tal i com explica Kerri Maher al final del llibre, quan va començar a escriure la novel·la no es podia creure que una organització tan útil hagués estat considerada il·legal. Malauradament, sembla que podria haver-hi Janes de nou als Estats Units després que l'avortament s’hagi tornat a considerar il·legal en molts estats.

• Punts febles

Durant la lectura vaig pensar que m’hauria agradat seguir el procés de creació del col·lectiu des de zero enlloc de fer un gran salt en el temps a quan ja ho tenien tot organitzat. A més a més, resulta un xic repetitiu que les protagonistes es queixin constantment de la gran demanda i falta de personal a la que s'enfronten. Per últim, el clímax es resol molt ràpidament, però celebro el final esperançador de la novel·la.

• Personatges 

Les dones d’aquest llibre són personatges de ficció, però semblen tan reals que resulta molt fàcil empatitzar amb elles. Personalment, la meva preferida és la Patty, ja que és un personatge complex i la seva evolució és la més interessant. D’altra banda, destaco la seva amistat amb la Verònica, una altra de les protagonistes. En alguns aspectes no podrien ser més diferents l’una de l’altra, però aconsegueixen centrar-se en allò que tenen en comú i recolzar-se mútuament. M'encanta el missatge de tolerància i empatia que transmet la seva relació, sobretot en un món en el que cada cop més ens entestem a allunyar-nos de qualsevol que no pensi exactament com nosaltres.

• Prosa

La prosa de Kerri Maher és senzilla, directa i efectiva. Mentre llegia no podia deixar de pensar que funcionaria molt bé com a guió d’una sèrie o pel·lícula. Fins ara s’han fet alguns documentals sobre les Janes, però aquesta seria la oportunitat perfecta de portar la seva història a la gran pantalla.

• A qui el recomano?  

A tothom que busqui una història inspiradora de sororitat, tolerància i empoderament que reflexioni sobre les diferents vessants del feminisme.

Mx