març | Marzo | March 2016

La notícia em ressonava a les orelles: “Aquest mes de març no hi haurà Club dels Experts a la Biblioteca Ramon Fernandez Jurado de Castelldefels!” Malauradament havien arribat molt poques novetats editorials de literatura juvenil i l’agenda no li acabava de quadrar a molts lectors del Club, jo inclosa. Però no tot estava perdut! Segons ens deia en un correu la moderadora del Club, Sílvia Nebot, “L’atzar ha fet que hagi sorgit una activitat extraordinària i molt interesant pel proper dilluns dia 07/03.  Ens han convidat -tant als membres del Club dels Experts i com als dels Club dels 15- a participar a una trobada de "SLAM" a la nostra biblioteca. Que què és això de l'SLAM? Es poesia amb rèpliques i contrarèpliques? Es rap sense música? Són duels literaris?  O potser és una de les més novedoses manifestacions de la cultura urbana? Doncs jo crec que és tot això i una mica més.”

Jo no n’havia sentit a parlar abans i la idea em va semblar d’allò més interessant! A més a més, comptaríem amb un expert en la matèria, Carlos Elías (més conegut en el món del SLAM pel seu alter ego Dante Alarido) guanyador del III Slam Nacional de Poesía de España (2013), el IV Slam Nacional (2014) i del I Campionat de Poetry Slam de Catalunya (2015). Com us podeu imaginar va ser tot un privilegi que vingués a ensenyar-nos en què consisteix l’SLAM i com aprendre a fer duels.

Doncs bé, un cop fetes les presentacions, més de vint parells d’orelles (d’entre 8 i 17 anys) van escoltar atentament les explicacions del nostre convidat sobre el naixement del SLAM. La Poesía SLAM (SLAM Poetry) va néixer oficialment el 1986, encara que ja feia tres anys que la idea començava a prendre forma a San Francisco i Chicago (E.U.A). El creador d’aquest moviment (avui en dia en ple auge) fou Marc Smith, qui havia treballat d’obrer gran part de la seva joventut però començà a escriure poesia al 19 anys. Smith era molt apassionat amb els seus ideals i no suportava els poetes “estirats” que llegien solemnement les seves obres, ja que als seus esdeveniments “ningú els escoltava”. Per un altre cantó, tots aquells poetes que “interpretaven” i no tenien pèls a la llengua van anar guanyant popularitat.