Des que la biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels va presentar el seu nou escriptor de capçalera, Jaume Copons, els joves del Club dels Experts teniem pendent entrevistar-lo i arribar a conèixer-lo millor!

Així que el 18 de desembre ens va fer una visita per parlar en exclusiva de  10 obres que l’han fet escriptor. I dic “en exclusiva” perquè -segons Copons- en té tantes que li és gairebé impossible triar: “Avui ja les volia canviar totes!” assegurava.

Ens parlà dels divertits contes de Pere Calders (“seria reconegut mundialment si hagués escrit en una llengua més famosa”) Joan Salvat Papasseit  (“Vaig començar a entendre què era la poesia gràcies a ell”) “L’illa del tresor” de R. L. Stevenson (“després de llegir-lo és impossible no voler ser pirata”) “El vigilant en el camp de sègol” de J. D. Salinger (“quan el vaig llegir d’adolescent em va enganxar”) els ferms principis de Cyrano de Bergerac (“abans només sabia que era un tio amb un nas molt gran”) o “La vida secreta de Salvador Dalí” (“Dalí era millor poeta que pintor”).

Encara que no només la literatura l’ha fet escriptor, sinó també la música o el cinema. Copons és un gran amant dels Beatles, i es confessà que havia canviat d’opinió a l’últim moment: enlloc d’escoltar “Sergent Pepper’s Lonely Hearts Club Band” (un dels discos més emblemàtics de la història de la música moderna) ens parlà de “Strawberry Fields Forever”: “una de les cançons que em va impressionar més quan els vaig conèixer”.

Avui tot just fa una setmana des que l’Associació d’editors en Llengua Catalana va organitzar la “Jornada de reflexió sobre l’edició en català” per parlar sobre el futur del sector en un escenari de gran bellesa com és el Palau Maricel de Sitges.

La jornada estava formada per dos temes de debat moderades pel periodista Óscar López, i vaig tenir el plaer de participar a la primera taula rodona del dia, “Com fer (més) lectors”, acompanyada d’Antònia Capdevila (directora de la Biblioteca Pública de Lleida) Jaume Centelles (professor de primària), Àngels Francès (professora universitària) i Antoni Dalmases (professor de secundària, batxillerat i a més a més escriptor).

Plegats vàrem parlar sobre una gran quantitat de temes, des del paper tan important de les biblioteques i els mestres fins a la influència de la família. Entre molts d’altres, vam tractar temes com la censura, les lectures obligatòries i les comunitats a les xarxes socials (BookTube, Bookstagram, “Què Llegeixes?”...) que fan que la màgia de la lectura arribi al seu màxim esplendor quan pots compartir-la! 

Antoni Dalmases va denunciar la falta de professors que llegeixin i estiguin motivats: “un professor ha de ser un entusiasta que encomana la seva passió, que t’acompanya”, perquè ja ho deia Jaume Centelles “els mestres som com els xerpes, acompanyem els nens fins al cim”.

Àngels Francès, però, va voler trencar una llança a favors dels professors de literatura: “Molts, més enllà de les classes, fomenten la lectura amb blocs personals, per exemple. I a aquests, se’ls ha de recolzar, tant institucionalment com des de les pròpies editorials”. Al final, com dic jo, sempre ha d’haver-hi algú que desperta en tu allò que sempre has tingut:“Totes les persones naixem amb la llavor de la lectura. La clau és alimentar-la des de tots els àmbits”

Aquest mes, a la Cervesera Artesana de Gràcia, hem reculat en el temps fins a l’edat medieval... amb un recital de poesia musicada! Significa això que hem innovat? Sí i no alhora, afirmava l’amfitrió de l’esdeveniment, Lluís Urpinell-i-Jovani: no és res de nou perquè els trobadors ja ho feien, però sí que és la primera vegada que s’organitza quelcom semblant a una “Llupolia” (per saber-ne més llegiu “Crònica de la <<Llupolia Extraodinària>> Llúpol + Poesia”)

De manera que abans de cedir els micròfons a tothom que volgués recitar els seus poemes, vàrem escoltar en directe un espectacle musical de la mà de Montse Gort (poeta) i Laia Rius (cantant i violinista), acompanyades a la guitarra per Xavi Túrnez i amb el violoncel per Irene Algueró (filla de la poeta). Segons Montse Gort, aquest show “ve a ser un homenatge als vincles que ens uneixen, i que ara també us inclou a vosaltres” afegia referint-se al públic. L’espectacle s’anomena “Poeçons” (una barreja entre poema i cançons) però “sona com verí en francès, així que estigueu alerta!” ^.^

I tant que ho vam estar! Va ser un plaer tancar els ulls i sentir-nos envoltats de belles melodies, paraules i sentiments. Al tornar-los a obrir, els temps s’havia fos, com la cervesa de les nostres copes. Un dels meus poemes preferits (que podeu trobar al llibre de Montse Gorg “Del pretèrit imperfecte al futur simple”) va ser aquest:

Notes del dia (Desacord amb acords)

El dia comença amb un Sol Major,

Després,

el teu no-Re sostingut sobre Mi,

Fa venir un núvol que Déu n’hi Do!

Si Bemoll, (el núvol)

 no tinc La menor idea de com acabarà.

El dilluns 6 de novembre, la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels ha presentat a bombo i platerets el seu nou autor de capçalera: l'únic i inimitable Jaume Copons!

Per fer-ho, els Clubs de Lectura vam ser convidats a un acte amb berenar inclòs per conèixer-lo en persona. Però no només a ell! Copons, autor de la famosa saga Agus i els Monstres (que ja compta amb traduccions a molts països d'arreu del món com ara EUA, Grècia, França, Turquia o Corea!!) va venir acompanyat de la il·lustradora Liliana Fortuny, amb qui no es cansa mai de treballar. “Parla poc i no em molesta” assegurava Copons entre els riures de grans i petits.

Durant l'acte, Copons i Fortuny ens van fer un tastet de les properes activitats que organitzaran. En Jaume Copons, després donar una volta per la biblioteca, va acceptar ser l'autor de capçalera perquè segons ell  “si faig burrades les bibliotecàries no s'espanten”. ^.^

Així que, sense més dilació, vam començar escoltant els dos marxosos videoclips que acompanyen l'últim llibre de l'Agus i els Monstres. 

Quan arribo a l’Avinguda de la Catedral, el cel està ben gris, però el sol té el petit detall de sortir a saludar un moment i picar-me l’ullet abans de tornar a desaparèixer entre els núvols. Per fi veig la fira de la Setmana del Llibre en Català i tinc la sensació que aquí les agulles dels rellotges no s’han mogut en tot aquest temps. Les casetes, els escenaris... tot és exactament igual que com ho recordava. L’únic que ha canviat són els llibres que mostren les casetes i els records fantàstics que he anat acumulant amb el temps. I avui estic llesta per recollir-ne de nous!

La primera parada que faig de bon matí (indispensable) és a la caseta de la Institució de les Lletres Catalanes, on el fòrum Què Llegeixes ens ha reunit a tots avui perquè quellegistes de totes les edats puguem trobar-nos fora del món virtual. I gaudir de les fabuloses postals de la Institució! Aquest any formen un preciós mosaic a les parets amb tota mena de cites literàries i colors... La caseta no podria fer més goig!

El passat 25 d’agost, Rob Wilkins, l’ajudant personal de Terry Pratchett, va destruir el seu disc dur amb totes les novel·les que no havia pogut acabar d’escriure fent que una piconadora li passés per sobre.

Els seus fans ja ens ho esperàvem, perquè sempre havia sigut l’última voluntat de Pratchett. Per això m’he decidit a escriure aquest article com a tribut a la seva obra publicada.

Si voleu descobrir la seva saga més famosa i saber més sobre la connexió que fa anys que hi tinc, aquí teniu una guia molt petita sobre el grandiós i fantàstic món de... Mundodisco! 

- Què és Mundodisco?

- Qui habita Mundodisco?

- Les subsèries principals

- Com vas començar a llegir Mundodisco?

- En quin ordre s'ha de llegir?

- I després?

- Altres adaptacions

- Per què l'hauria de llegir?

QUÈ ÉS MUNDODISCO?

Mundodisco és una saga de fantasia i humor traduïda a gairebé mig centenar d’idiomes (però malauradament no al català) i que ha venut 85 milions d’exemplars arreu del món. Els 41 llibres que la componen estan distribuïts en varies subsèries de diferents temàtiques (des de la policíaca a la més màgica) i per això és perfecta per a qualsevol lector. Les subsèries principals són la de les Bruixes, els Mags, la Mort i la Guàrdia.

Pratchett va començar a escriure la sèrie de Mundodisco per "divertir-se amb alguns clixés" de la literatura fantàstica, però els seus llibres van acabar analitzant i criticant-ho gairebé tot sobre la nostra societat: la religió, la noblesa, la política, els bancs, la cultura, la història, l'esport, i la humanitat en general.

El Mundodisco, com el seu nom indica, és un planeta pla i rodó que descansa sobre les espatlles de quatre enormes elefants, els quals es troben sobre la closca gegant de Gran A'Tuin, la tortuga espaial que nada a través de l'univers. Abans que us feu qualsevol comentari, deixeu-me que us digui que Mundodisco està basat en el mite hindú que explica com està format el nostre món.

El pasado 25 de agosto, Rob Wilkins, el ayudante personal de Terry Pratchett, destruyó su disco duro con todas las novelas que no había podido terminar de escribir haciendo que una apisonadora le pasara por encima.

Sus fans ya nos lo esperábamos, porque siempre había sido la última voluntad de Pratchett. Por eso me he decidido a escribir este artículo como tributo a su obra publicada. 

Si queréis descubrir su saga más famosa y saber más sobre la conexión que hace años que tengo con ella, aquí tenéis una guía muy pequeña sobre el grandioso y fantástico mundo de... Mundodisco!

- ¿Qué es Mundodisco? 

- ¿Quién habita Mundodisco? 

- Las subseries principales 

- ¿Cómo empezaste a leer Mundodisco? 

- ¿En qué orden se debe leer? 

- ¿Y después?

- Otras adaptaciones 

- ¿Por qué debería leerlo?

¿QUé eS MUNDODISCO?

Mundodisco es una saga de fantasía y humor traducida a casi medio centenar de idiomas (pero desgraciadamente no al catalán) y que ha vendido 85 millones de ejemplares en todo el mundo. Los 41 libros que la componen están distribuidos en varias subseries de diferentes temáticas (desde la policial a la más mágica) y por eso es perfecta para cualquier lector. Las subseries principales son la de las Brujas, los Magos, la Muerte y la Guardia.

Pratchett empenzó a escribir la serie de Mundodisco por "divertirse con algunos clichés" de la literatura fantástica, pero sus libros terminaron analizando y criticando casi todo sobre nuestra sociedad: la religión, la nobleza, la política, los bancos, la cultura, la historia, el deporte, y la humanidad en general.

El Mundodisco, como su nombre indica, es un planeta plano y redondo que descansa sobre los hombros de cuatro enormes elefantes, los cuales se encuentran sobre la cáscara gigante de Gran A'Tuin, la tortuga espacial que nada a través del universo. Antes de que hagáis cualquier comentario, dejadme que os diga que Mundodisco está basado en el mito hindú que explica cómo está formado nuestro mundo.

El dia 16 d’agost vaig tenir el gust de participar en un petit recital de poesia que s’està convertint en una cita mensual imperdible pels amants del vers.

Les Llupolies (una barreja entre Llúpol i Poesia) són úniques a Barcelona, i tenen lloc a un local ben especial de Gràcia: la Cervesera Artesana. La mecànica és la següent: cada mes, després d’escoltar el recital de poesia arriben les “Postllupolies” és a dir micròfon obert. L’únic requisit per participar són les ganes de compartir poesia! Totes les llengües, autors i versions són benvingudes.

Però la poesia no fa vacances, i durant la Festa Major de Gràcia el director d’aquesta iniciativa, Lluís Urpinell-i-Jovani, va voler convocar una sessió extraordinària amb només micròfon obert. Això sí, amb una condició en forma de monotema: tots els poemes havien d’estar relacionats amb la beguda, o com deia el director:

Poemes dionisíacs, bàquics,

En què s’esmenti

l’alcohol etílic

(Des de la cervesa i el vi fins al whisky més envellit: tot valdrà!

Ja coneixeu la nostra opinió: el vi

És la prosa; el conyac, el teatre,

I, els destil·lats,

 La poesia!) 

En motiu de la setmana de la Flama del Canigó i el 25è aniversari de la mort de Joan Fuster, aquest 26 de juny a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels s’ha celebrat un interessant debat sobre els Països Catalans.

Presentava l’acte Claudia Pujol, vocal de la Junta Nacional d’Omnium Cultural i directora de la revista Sàpiens, i comptàvem amb la presència del lingüista Oriol Rocosa Girbau -director del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà- i Ferran Garcia-Oliver, professor d’Història Medieval, escriptor i guanyador del 44è Premi Octubre d’assaig Premi Joan Fuster, amb el llibre Valencians sense ADN. Relats dels orígens. “Un llibre que hauríeu de córrer a comprar” assegurava Clàudia Pujol durant la presentació.

“Des d’Omnium fem molts debats amb savis sobre la cultura catalana i totes les cultures que l’han construït, i el punt de trobada d’una societat diversa és la llengua” emfatitzava la presentadora. Segons Claudia Pujol, a Omnium hi ha tota mena de campanyes i iniciatives preparades per promoure la llengua catalana, quelcom que nosaltres mateixos també hem de procurar fer.

Per il·lustrar les paraules de la directora de la Revista Sàpiens, Oriol Rocosa ens mostrà els resultats d’una extensa enquesta realitzada entre 2013 i 2015 als Països Catalans. A Catalunya, el 94% dels enquestats assegurava entendre el català, i a les Illes Balears, Andorra o la Franja les dades no baixaven del 8 sobre 10. Amb menor puntuació seguien les categories de “saber parlar”, “saber llegir” i “saber escriure”, molt més baixes a la Catalunya del Nord o a l'Alguer. Per tant, concloïa Oriol Rocosa: “Si ens entenen podem fer servir la llengua a tot arreu”.

Després de mesos d’espera finalment la Roser Rosés (autora de “Trenes tallades. Memòries d’una nena de Rússia”)  ha visitat els il·lusionats membres del Club dels Experts de la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels.

Un cop fetes les presentacions, Rosés ens agafa a tots desprevinguts: “Us puc encomanar una tasca?” pregunta, i davant de l’afirmativa general ens demana que ens anem pensat una paraula pel final que descrigui la xerrada i les seves vivències. 

Llavors sí, acompanyada d’una projecció, ens resum la seva Odissea pel món del 1938 al 1947: com la seva infantesa es va tallar quan va començar la Guerra Civil espanyola, com la seva família es va veure obligada a dormir a l’estació de metro de Rocafort quan els italians bombardejaven la ciutat cada tres hores, i com llavors els seus pares van decidir enviar a la petita Roser lluny de la guerra fins a Rússia amb una colònia de nens refugiats espanyols. “Anàvem amb la il·lusió de torna a casa en uns mesos” assegurava la nostra convidada. Però els mesos van anar passant un darrere l’altre, i els estralls de la Segon Guerra Mundial van impedir que la Roser tornés a Barcelona fins nou anys després, amb un total de 12.000km a l’esquena només de fugides i evacuacions.

El Joc de la Fàbrica dels Llibres és un trivial sobre llibres infantils i juvenils que està de gira per les Biblioteques de Catalunya. L’última parada del trivial literari (creat per la Xarxa de Biblioteques de Catalunya) ha estat la Biblioteca Ramon Fernandez Jurado de Castelldefels, i el Club dels 15 i el Club dels Experts ens hem unit per jugar-hi plegats! Ens hem repartit per equips: l’equip de les bruixes, el dels extraterrestres, els pirates, els cavallers, les metgesses i les pallasses... Petits i grans han encertat un pila de preguntes i tots hem sortit guanyant perquè ens ho hem passat molt i molt bé!

A més a més, hem rebut de regal un increïble passaport de lectura del Club Gènius per apuntar les nostres lectures durant l’estiu i no perdre’ns quan naveguem per l’Ocèa Índex, arribem a la costa de l’Aventura, ens endinsem a les Mines del Senderi i arribem a Ciutat Xerrameca entre d’altres destinacions fantàstiques!

Lectors viatgers, quina serà la vostra propera destinació? Ens llegim a les Biblioteques! ;-)

Mx

Durant el meu viatge en cotxe des de Barcelona tan sols podia veure cortines de pluja i núvols amb tants matisos de foscor que aconseguien fer-te oblidar l’aspecte d’un raig de sol. Tanmateix, em trobava de camí cap a una experiència lluminosa; una de les últimes activitats del MOT, el festival de literatura de Girona i Olot 2017, que enguany ha celebrat la seva quarta edició amb molt d’èxit. “Aquest any el MOT ha sigut una explosió” m’explicava Flora Bacquelaine (comunicació i premsa).

L’activitat a la qual tenia moltes ganes d’assistir era el VER-MOT de Girona dedicat als llibres ambientats en la guerra de Successió i el setge de 1714. Aixoplugats en un establiment de la Plaça de l’Assumpció, el públic ens disposàvem a escoltar el debat entre Albert Sánchez Piñol, Patrícia Gabancho i M. Carme Roca, presentat i conduït per Martí Gironell. 

El cicle de conferències i itineraris “Conèixer Les Corts” va començar el passat dia 9 de març a la Biblioteca Can Rosés amb la xerrada “Les Corts en femení” a càrrec de Laura Molinos de l’Associació Conèixer Història

Abans de començar, Molinos ens parlà de les diverses teories sobre l’origen del dia de la dona, com ara la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911, una indústria tèxtil on van morir 142 obreres que l'any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals. Sigui com sigui, les dones també van jugar un paper molt important a Barcelona i més concretament a llocs de Les Corts que massa sovint passen desapercebuts.

El Departament de Cultura ha decretat el 2017 com l’Any Bertrana, doncs fa 150 i 125 anys respectivament del naixement de dos autors cabdals: Prudenci i Aurora Bertrana, pare i filla respectivament. És per això que el passat 1 de març va tenir lloc a la sala Sant Jordi del Palau de la Generalitat l’acte institucional per donar el tret de sortida oficialment, encara que tal com assenyalava l’Honorable Conseller de Cultura, Santi Vila: “Ja portem un trimestre molt intens de commemoracions”. 

Aquest any doncs, serà el moment idoni per revisitar l’obra d’”un dels millors personatges de la literatura catalana del segle XX” i una oportunitat per homenatjar a l’hora institucions com les de Girona. “No es pensin que vull ensabonar el president” afegí el Conseller entre els riures dels assistents. Segons ell, Girona s’ha anat modernitzant com tantes altres localitats i “ja no és aquella ciutat <<trista, llòbrega, medieval, on els gestos són porucs i les veus hipòcrites>> com deia Prudenci Bertrana”. 

A continuació, durant el discurs del Dr. Oriol Ponsatí-Murlà (comissari de l’Any Bertrana) el públic va conèixer en detall les personalitats oposades de pare i filla: “Ella estava tocada per la febre de l’aventura, mentre que ell no va anar més enllà de Perpinyà” però ambdós compartiren l’amor per la natura i els llocs verges de prejudicis i hipocresia.

Heu conegut mai un traductor? Us pregunteu com treballen? Voldríeu descobrir els secrets de la traducció? Les noies i nois del Club dels Experts vam tenir el plaer de fer-ho el dia 20 de febrer a la Biblioteca Ramon Fernández Jurado de Castelldefels gràcies a la visita de la traductora i professora Montserrat Franquesa Gòdia.

Venia a parlar del llibre “Train kids” (el qual ha traduït al català i castellà), escrit pel periodista alemany Dirk Reinhardt (si encara no l’heu llegit... a què esteu esperant? Aquí teniu la meva ressenya). Però no estava pas sola! L’acompanyava la Renata Calderón, politòloga i ex-col·laboradora de l’ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats) a Mèxic.

Sorprenentment, Montserrat començà parlant-nos d’un tema sobre el qual pocs de nosaltres havíem reflexionat abans... La fidelitat a l’edició original del llibre! Amb un exemplar en alemany de “Train kids” sota el braç, Montserrat ens mostrà les similituds, com ara la caplletra idèntica al començament de cada capítol, la impressió del mapa de Mèxic al principi del llibre, l’epíleg calcat, les diferents grafies que es fan servir durant el llibre... Tot de petits detalls que marquen una gran diferència. Ja veurem com ho farà l’editorial canadenca que ha comprat els drets per traduir-lo a l’anglès! 

Segons explicava Montserrat, "la traducció és un professió que has d’estimar molt”, perquè de vegades et pot tocar traduir llibres que no t’agraden, però en el cas de “Train Kids” Montserrat Franquesa tingué sort.  De fet, fou ella mateixa qui proposà la traducció d’aquest llibre el novembre de 2015 poc temps després de llegir-se’l (i és que “els traductors són molt bons lectors”). 

Teniu entre 12 i 17 anys? Us agrada llegir? Us agrada encara més transmetre la vostra passió per la lectura a més gent? No us ho penseu dues vegades i apunteu-vos als cursos #estàsON de formació de Booktubers que organitza Biblioteques de Barcelona amb la col·laboració de Barcelona Activa a una dotzena de biblioteques de la ciutat.

Descobrireu com funciona l’univers de Booktube, coneixereu tècniques d’expressió oral i escrita, aprendreu a fer servir eines d’edició de vídeo i rebreu consells sobre com treure més partit dels vostres canals i perfils a les xarxes socials entre moltes altres coses!

El dia 27 de gener he tingut el plaer d’assistir al Palau de la Generalitat a la cloenda institucional de l’any Caterina Albert, que aquest passat 2016 ha commemorat els 50 anys de la mort de l’autora catalana, coneguda amb el nom de ploma de Víctor Català.

Mentre la pluja repicava sobre les llambordes de la plaça Sant Jaume, dins del Palau ressonaven els discursos de la Dra. Laura Borràs (directora de la Institució de les Lletres Catalanes), l’Hble. Conseller de Cultura Santi Vila i el Sr. Víctor Puga (alcalde de l’Escala) entre d’altres, que es desfeien en elogis envers aquesta dona pionera, “impressionant, imprescindible i determinant”, tal com deia el M. Hble. Carles Puigdemont durant el seu parlament.

Tot plegat, és clar, regat amb els esquetxos de l’espectacle Víctor Català, la senyoreta de l’Escala de Terratrèmol Produccions: teatre, música i dansa combinats amb austeritat, senzillesa i elegància. També hem pogut veure un petit fragment del documental sobre Caterina Albert que s’estrenarà aquesta primavera a TV3 i que ens ha deixat amb la mel als llavis!

Valenta, decidida, observadora, ombrívola, autodidacta... Segons el poeta Maragall, Víctor Català estava “ferida pel llamp del geni” i es va convertir en la primera de les més grans escriptores de la nostra literatura, tot deconstruint el “ruralisme idealitzat” (parafrasejant la directora de la ILC “Víctor Català és el Quentin Tarantino de les lletres catalanes” ^^). Si encara hi havia algú a la sala Sant Jordi que no conegués els detalls sobre la seva increïble vida, n’hem sortit fets uns experts gràcies a la lectura biogràfica de la professora Irene Muñoz. Ah, i parlant de la sala Sant Jordi... Quin regal pels ulls! citant l’escriptora Dolors Garcia i Cornellà, cada vegada que alçava la vista em meravellava d’aquelles “columnes de pedra, tan altes que semblaven serrells del cel”.