Any nou... Llupolia nova! Aquest mes de Gener hem estrenat el 2018 amb un nou recital poètic a la Cervesera Artesana de Gràcia. En paraules del seu director, Lluís Uprinell-i-Jovani, el programa d’aquesta Llupolia va ser “atapeït i força innovador”. Perquè a part del micròfon obert que cada mes dóna l’oportunitat a tothom per recitar lliurement, aquest mes hem pogut gaudir de la presentació no d’un, sinó de dos poemaris!

El primer -“A punt”- està escrit a 6 mans (sí, sí, ni a dos ni a quatre!) per Núria Pujolàs, Lali Ribera i Jordi Roig. Com va dir Urpinell, l’expressió “Punt” ve del llatí “Punctum” que també significa punxar: “així que tothom estigui apunt de rebre una punxada... poètica!” exclamà amb un somriure.

A continuació els autors ens van fer un tast del llibre, que segons explicà Jordi Roig “ens hem passat molt bé escrivint.” Com que Núria Pujolàs no va poder venir, va recitar en el seu lloc Cristina Company, una camarada del fòrum Vull Escriure que em va fer molta il·lusió desvirtualitzar. ^.^

De fet, plegats van crear un petit espectacle: recitaren haikus amb banda sonora oriental inclosa tot fent-nos tancar els ulls,  recitaren a tres veus i acabaren animant al públic a llegir en veu alta algunes de les frases més enginyoses del poemari.

Aquest mes la nova biblioteca de Les Corts, Montserrat Abelló i Soler obre les seves portes (i jo no podria estar més emocionada!)

Es tracta de la successora de l’antiga Biblioteca Can Roses del Carrer Déu i Mata, que va tancar les seves portes el 29 d’abril de l’any passat, i ara, després de mesos de transformació, les tornarà a obrir a l’antic espai de l’Ateneu de Fabricació (Comtes de Bell-Lloc 192-200), amb el qual ara comparteix instal·lacions. Però quines instal·lacions! Més de 3.000m2 de superfície! 

La biblioteca (que rep el nom de la poeta catalana Montserrat Abelló) és innovadora, moderna, sostenible, tecnològica i audiovisual sense deixar de ser acollidora. La seva intenció és convertir-se en un centre d’inclusió social per a TOTHOM: des de la canalla fins als adults, passant pels joves. Per no mencionar totes les equipacions per persones amb discapacitats: el terra senyalitzat, els ascensors amples, les indicacions en Braille... i fins i tot les escales estan rodejades amb una petita tanca perquè ningú prengui mal.

A més, incorpora unes quantes característiques exclusives i novedoses al nostre país, com ara les màquines de retorn de dos boques (interior i exterior) o els espais de co-working, perquè aquesta no és una biblioteca convencional! Tot i que seguiran havent llocs més clàssics i arrecerats perquè la gent pugui anar a estudiar tranquil·lament, en aquesta biblioteca s’hi podrà fer soroll.

El proper dimarts 9 de gener a les 21.55, el programa “Sense ficció” de TV3 estrena “1-O” un documental dirigit per Lluís Arcarazo i produït per Mediapro sobre el referèndum d’autodeterminació que convocà la Generalitat el 6 de setembre. Per això, avui he pogut assistir en nom de Vull Ser Jove al passi de premsa d’aquest documental amb la presència del seu director.

“1-O” no és el reportatge definitiu sobre el referèndum, sinó una aproximació diferent als fets a través dels punts de vista de 5 escoles, però no ens cal més, perquè són el reflex del que es va viure arreu de Catalunya i és molt fàcil sentir-se identificat. Mentre el veia m’he transportat a aquell diumenge, i sí, no he pogut evitar tornar a plorar. Però crec que no he sigut l’única que s’ha commogut, perquè al engegar-se novament els llums tothom ha estat callat uns segons, assimilant aquell viatge al passat tan colpidor i emotiu.

Però no em mal interpreteu, les meves llàgrimes eren en part d’impotència i tristesa, però també d’orgull ciutadà i admiració, just els sentiments que aquest documental vol transmetre. Tal i com ens explicava Lluís Arcarazo, la violència de les càrregues policials hi pren un paper molt important, però la veritable protagonista és la gent. L’organització, la paciència, el coratge, l’amabilitat, la germanor...