Malgrat que aquests darrers mesos els astres s’han conjurat per impossibilitar-me assistir a les Llupolies, finalment han estat misericordiosos.
El 28 de maig em fou possible anar a les XIII Llupolia i Postllopolia. Aquesta vegada, el poeta convidat fou Joan Noves, químic i, actualment, president de la Fundació Josep Palau i Fabre. Per això, tal com havia estat anunciat, la Llupolia anà dedicada a la relació de la ciència i la poesia.
I és que <<A Catalunya hi ha tradició de científics poetes>>, explicà el director de l’esdeveniment, Lluís Urpinell, mentre presentava en Joan Noves.
Vells amics, compartíren amistat amb en Josep Palau i Fabre. Segons Urpinell, en Noves i ell mateix són els dos únics poetes que compten amb un pròleg escrit per Palau a les seves obres.
Però per presentar-se davant el públic, Noves hagué de respondre la pregunta: <<Per què escrius poesia?>>, qüestió que l'obligà, primer, a definir què és per a ell la poesia.
<<Hi ha qui consideraria la poesia com una breu organització de material sonor>>, digué Noves, mentre buscava definicions més acurades, com, per exemple: <<la poesia és sotmetre el llenguatge a una alta pressió i temperatura.>>