Octubre | Octubre| october  2018

El proppassat 15 d’octubre, a les 21:21 h., amb un èxit total de públic (45 assistents), va tenir lloc, com cada mes, a la Cervesera Artesana, del barri de Gràcia, la Llupolia Núm. 16, o 18, si hi afegim les dues llupolies «extraordinàries» que es feren l’any 2017, «la qual cosa», comentà el director d’aquests esdeveniments, Lluís Urpinell-i-Jovani, «significa que fa, avui, un ANY I MIG que duem a terme aquestes activitats líriques.»

Aquell dia ens visità el poeta, novel·lista i assagista Miquel de Palol, que comparteix, des de fa 44 anys, una relació d’amistat i, també, de «teleamistat» amb Urpinell. «Em sento orgullós de tenir un pròleg –un fabulós pròleg, per cert– seu», ens explicà aquest, «titulat L’Art de l’Or, per al meu primer llibre de poemes, Exili Forçós al Walhalla (Ed. Pòrtic. BCN, abril del 1976)».

A la presentació, Urpinell digué que Miquel de Palol prové d’una nissaga de prohoms catalans, i fins i tot es podria dir que l’art i la poesia corre per les seves venes! Així, si reculàvem en el temps, trobaríem, possiblement, un antecessor poètic palolià: el trobador i músic rossellonès Berenguer de Palou, de la segona meitat del segle XII –és documentat l’any 1164–, que nasqué, d’acord amb la «vida» que se n’escrigué aleshores, a Catalunya. Més ençà, cal esmentar que el seu avi, Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 - Girona, 1965), a més d'haver estat el darrer alcalde de la Girona republicana, fou, també, poeta i dramaturg.

El final de la Nit de les Llibreries s’acostava, i a l’Abacus de Balmes, Bernat Puigtobella presentava “La Sara i els silencis” amb la seva autora, la sempre harmoniosa Maria Escalas.

Puigtobella definia la novel·la en part com una “constel·lació de personatges que agrumollen un tema interessant”. Personatges amb els quals empatitzes malgrat un principi dur. “Em vas dir que és un llibre que tracta sobre fecunditats, oi?” afegí el director del diari Núvol.com.

La Sara, la protagonista, certament està vivint un daltabaix a la seva vida. El marit pel qual ha renunciat a moltes coses, com la maternitat, l’abandona, i li diagnostiquen un càncer de mama. Segons Escalas, la Sara haurà de reiniciar la seva fecunditat artística i emocional.

Tot plegat és l’escenari de la seva segona novel·la, viscuda amb una mica de temor després de l’èxit de “Abans que el teu record es torni cendra”. Em va sembla interessant que Escalas matisés com en la seva primera novel·la havia jugat molt amb les olors, i en aquesta amb els sons.

I és que Escalas toca l’oboè i es professora de música a secundària. Realment em vaig sentir molt identificada escoltant-la perquè sent passió per reivindicar la música culta entre els joves d’una forma engrescadora i apassionant, igual que jo ho faig animant als joves a llegir.

Quan em vaig assabentar de que tindria lloc a Barcelona la primera Nit de les Llibreries, em va semblar una proposta d’allò més interessant. Impulsada pel Gremi de Llibreters, tingué lloc en el marc de la Biennal de Pensament que se celebrà a Barcelona del 15 al 21 d'octubre. Com el seu nom indica, la nit del 18 d'octubre, una vintena de llibreries romangueren obertes fins les 23.00h oferint diverses activitats. 

Jo vaig poder gaudir-ne a l’Abacus del carrer Balmes, i quan vaig arribar havien acabat les primeres presentacions. Tot i així vaig ser a temps de saludar a la cordial Gemma Lienas, que tot just havia parlat de «El fil insibile» (Premi BBVA Sant Joan 2018).

Un grup de jazz tocava mentre es servien alguns canapès. Segons em semblà entendre, es tractava de la New Orleans Hot Trio (o Quartet, segons el dia!).