Joan Buades, mestre des de fa tres dècades, ha publicat amb Més Llibres un assaig sobre el futur de l’educació titulat “Educar, per a què?”, el dijous 28 de novembre el va presentar a la llibreria Alibri de Barcelona junt amb el poeta David Caño.
Buades explicà que partint de la base que l’educació ja no és l’ascensor social que s’havia promès a les classes baixes, ens trobem davant d’una generació de joves que no entenen què està passant i que, com podem veure arreu del món, es revolten contra la frustració i a favor dels seus drets i llibertats.
“Fa temps que l’educació és un sistema auxiliar de cures pal·liatives” deia Buades, crític amb un sistema que no acompanya als joves “quan se suposa que hauria de ser la nostra prioritat, perquè els joves són el nostre tresor”.
A “Educar, per a què?” no trobarem una solució miraculosa al futur de l’educació, i Caño afirmava que “desconfiaria de qui digués tenir la raó”, però “és un gran llibre de diagnosi que obre camins”.
En aquet assaig Joan Buades viatja al passat i al futur per buscar respostes al present, i es fixa en els punts cecs del sistema educatiu actual, com ara la multiculturalitat, la desigualtat i el canvi climàtic.
Títol: Un bosc ple d’amor
Autor: Jordi Cuixart
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Estrella Polar
Any de publicació: 2019
Sinopsis: En un bosc frondós i ple de vida, un eriçó malcarat impedeix que una oreneta hi faci el seu niu. Davant la situació injusta, tots els habitants de l’indret intentaran pacíficament que l’eriçó canviï d’actitud. Ho aconseguiran?
El centre de Barcelona estava tallat i els helicòpters sobrevolaven la ciutat, però res va impedir que uns quants seguidors devots de Lluís Prats assistíssim a la presentació de la seva darrera novel·la, la guardonada amb el Premi Ramon Muntaner 2019 “Kambirí”.
L’acte va tenir lloc a la Casa del Llibre de Rambla Catalunya amb una presentadora de luxe, la Laia Aguilar (autora de “Wolfgang, extraordinari” o “Juno", entre d’altres”). “És un dia complicat i us agraïm el doble que sigueu aquí” assegurà Aguilar, tot iniciant l’acte.
Laia Aguilar el presentà com a un escriptor guanyador de 4 premis i amb obres traduïdes a 12 idiomes. És professor de secundària i les seves aficions són caçar bolets i pescar ostres al Pacífic (això encara no ho ha fet ^.^).
A continuació, llegí la sinopsis de “Kambirí”:
“La Kambirí, una nena africana acabada de néixer, és rescatada d’una patera a l’illa italiana de Lampedusa, juntament amb la seva mare morta i una setantena de migrants. Un metge decideix acollir-la i tot el poble l’ajuda a criar-la mentre intenten localitzar el pare de la nena.”
Contestant a la primera pregunta de Aguilar, sobre l’origen de la novel·la, Prats explicà que s’havia basat en un ginecòleg italià anomenat Pietro Bartolo per escriure la novel·la.
Bartolo treballa a Lampedusa, i des de fa un grapat d’anys, ha estat l’únic metge que atén els milers de migrants que són rescatats dia sí i dia també davant les seves costes per la Guardia di Finanza italiana i altres equips de salvament. El doctor, conegut també com l’Àngel dels Migrants, ha estat distingit amb diferents honors: entre ells és cavaller de l’Ordre al Mèrit de la República Italiana.
La Diada va començar amb el pitjor escenari possible... Un dia rúfol i plujós. Però no era qüestió de perdre l’esperança... ja ho deia en Miquel Martí i Pol:
Amb pluja, roses i llibres
celebrem la festa gran
que ningú en quedi fora,
ni els d’ara ni els que vindran...
Per sort, una mica més tard, els paraigües ja feien nosa, i la gent caminava sota un cel més clar. Jo vaig aprofitar per endur-me les meves primeres dos signatures del dia, tot obrint-me pas per una Rambla Catalunya força plena. Qualsevol jugador de Tetris s’hauria sentit orgullós de les meves proeses tot buscant escletxes per on esmunyir-me! I mireu que n’era difícil, perquè Sant Jordi és gairebé l’únic dia en que la ciutat es mou a ritme de passejada.
El dia 12 d’abril s’ha celebrat un any més el recital de Lletres al Parlament, un acte que serveix per posar en relleu la riquesa cultural del nostre país. El seu objectiu, tal i com deia el President del Parlament, Roger Torrent, és mostrar compromís amb la cultura, la literatura i amb els ciutadans.
Durant la inauguració de l’acte també vam comptar amb la presència de la nova consellera de cultura, Mariàngela Vilallonga, qui s’estrenà en un acte oficial. Les seves primeres paraules van anar dirigides a la seva predecessora, Laura Borràs, a qui agraí haver-li donat tal oportunitat.
Durant el discurs Vilallonga remarcà que «El Parlament és, i ha de ser, la casa de la paraula» i manifestà la necessitat, «més que mai, d'elevar la paraula davant la prohibició a què està sotmesa».
Torrent, d’altra banda, destacà la bellesa i el compromís cívic de la Diada de Sant Jordi, i ens animà també a defensar drets fonamentals com la llibertat d’expressió. Precisament, alguns dels autors que foren recitats van viure la repressió de ben a prop.