Setembre | Setiembre| September 2020
Novel·la negra al festival Sang Cugat Fantàstic 2020
Del 17 al 27 de setembre Sant Cugat celebra el seu VI Festival de cinema i novel·la negra “Sang Cugat Fantàstic” amb un lema que aquests dies interpel·la tant als assassins com a la resta de ciutadans: “Renta’t bé les mans!”. L’escena del crim són els Cinemes de Sant Cugat, i allà és on vaig poder gaudir del programa literari (que tenia lloc els dies 18 i 19 de setembre).
Crònica literària de #LaSetmana20 escrita per un narrador misteriós
Les he vist de tots colors, jo, però no em pensava que fa uns mesos el port de Barcelona quedaria tan buit de vida. Que estrany, haver sigut testimoni d’una primavera sense flors ni gent a les Rambles... Mica en mica, però, la vida va tornar, i fa uns dies vaig veure que començaven a construir unes parades ben estranyes al Moll de la Fusta. Pels cartells vaig descobrir que es tractava de la Setmana del Llibre en Català, que enguany s’havia traslladat des de l’Avinguda de la Catedral per poder complir totes les mesures de seguretat.
El primer dia vaig patir, perquè al matí diluviava. A la tarda, en canvi, va ploure una mica mentre sortia el sol i les bruixes es pentinaven, però la gent no es va acovardir.
L’endemà el temps va millorar i vaig veure una munió de senyores reunides que van resultar ser bibliotecàries. Un home -que van presentar com a Josep Vives, cap del Servei de Biblioteques- estava eufòric de poder celebrar la primera trobada presencial del sector en molt de temps i va donar les gràcies a les bibliotecàries pels seus esforços. Durant els parlaments, es va reafirmar la idea que la cultura és un bé de primera necessitat, i que la biblioteca més important de Catalunya en realitat és cada una de les biblioteques de cada municipi. La bibliotecària Glòria Gorchs fins i tot va recomanar tota mena de llibres a les seves companyes: novel·les ideals per a fer lectors, d’altres d’idònies per llegir als clubs de lectura, novetats que acabaven de sortir, i llibres “per fer explosionar la ment”.
Jo no hi he anat mai, a una biblioteca (de fet, no m’he mogut d’on sóc des de fa anys) però m’imagino que són espais fantàstics, refugis de cultura. Com devien ser els primers bibliotecaris? Des de l’escenari m’arribà una veu dolça que semblava saber-ho i explicava que des de l’antiguitat som part d’una aventura per preservar el saber a través dels llibres. La veu pertanyia a Irene Vallejo (qui ha escrit un llibre sobre llibres anomenat “L’infinit dins d’un jonc”). Explicava que va voler narrar cada capítol com si fossin els contes de les mil i una nits: protagonitzats per personatges malvats, reines, bibliotecaris anònims, llibreteres amazones, i molt més...
Fes volar les meves paraules:
