Títol: Katalepsis
Autora: Maria Carme Roca
Editorial: La Galera
Pàgines: 242
Any d’edició: 2013
Sinopsis: L'Eric pateix catalèpsia, una malaltia neurològica que el paralitza com si estigués mort, però que el manté conscient. Amb el seu amic Gerard treuen un profit molt perillós d'aquesta malaltia: busquen baralles a la sortida de les discoteques. Amb l'ajut de la cocaïna i la complicitat d'en Gerard, l'Eric es provoca atacs i fingeix morir. Però, com passa tantes vegades, fins i tot els millors plans fallen. Cosa no gaire recomanable quan estàs jugant amb la vida i la mort.
Títol: Atrapats
Autor: Xavier Gual
Editorial: Fanbooks
Pàgines: 254
Any d’edició: 2021
Sinopsis: Un grup d'amics aprofitaran les vacances de Nadal per entrar d’amagat al seu institut. L’excusa serà enregistrar un curtmetratge de terror i passar-s’ho bé. No sospiten, però, que una gran nevada els complicarà els plans. Mentre es fa fosc, dubtaran si estan del tot sols o si les llegendes més esgarrifoses poden convertir-se en realitat. Aquesta novel·la recupera el to i el personatge de la Laura, la protagonista de La noia de la caravana, premi Ramon Muntaner 2017.
Títol: Som uns pringats
Autora: Empar Fernández
Editorial: Delictes Juvenils
Pàgines: 139
Any d’edició: 2021
Sinopsis: Em dic Rosendo Luppo i soc un pringat. La feina del pare ens ha portat sovint a trasllats en diferents ciutats i a mi m’ha obligat a anar-me adaptant a diferents escoles. L’últim salt que hem fet ens ha portat a Barcelona i a mi a començar secundària en un institut nou. Intento passar desapercebut, es tracta de sobreviure, però no ho aconsegueixo. Ara bé, a vegades, qui menys t’esperes en brinda un cop de mà. Quan estàs cansat de ser la víctima cal ordir el pla perfecte per deixar de ser-ho i una bona colla de pringats poden ser la solució.
Ressenya
- Punts forts
El passat 14 de juliol vaig tenir el plaer de participar al festival Creixell.crims de novel·la criminal. Era la moderadora d’una taula rodona sobre literatura juvenil de misteri, i em van acompanyar Empar Fernández, Xavier Gual i Maria Carme Roca per parlar sobre els seus thrillers “Som uns pringats”, “Atrapats” i “Katalepsis”. Ens ho vam passar d’allò més bé i podeu recuperar la conversa aquí a partir del minut 25:
Els tres llibres són històries breus i intenses que van des del realisme quotidià, al terror sobrenatural. “Katalepsis” de Maria Carme Roca, va guanyar el Premi Joaquim Ruyra el 2012 i no ha parat d’acumular reedicions. En un moment en què no era tan comú posar sobre la taula les malalties mentals a la literatura juvenil, Maria Carme Roca va construir un thriller amb una premissa esgarrifosa (ser enterrada viva és una de les meves pitjors pors!).
“Som uns pringats” és la primera part d’una futura col·lecció protagonitzada per la colla d’amics que aquí s’introdueixen. El misteri que s’hi planteja és molt quotidià, però en futures entregues, els personatges s’hauran de convertir en detectius. Empar Fernàndez ha teixit una entranyable història d’amistat i tolerància sobre els reptes que suposa l’institut, en especial l’assetjament.
A “Atrapats” Xavier Gual recupera el personatge de la Laura (la protagonista de “La noia de la caravana”, novel·la guanyadora del premi Ramon Muntaner 2017). Es pot llegir de forma independent i autoconclusiva, tot i que deixa la porta oberta a més aventures. La història -plena de girs i ensurts- és un homenatge (i de vegades fins i tot paròdia) als elements de les clàssiques pel·lícules de terror. Si heu d’extreure un missatge del llibre que sigui aquest: separar-se del grup no és mai una bona idea! ;-D
- Punts febles
A “Katalèpsis” el ritme m’ha semblat força desigual. La introducció és una mica lenta, i just quan arriba la part més emocionant (narrada pel protagonista) canviem bruscament de punt de vista als personatges secundaris.
A “Som uns pringats” he trobat a faltar referents juvenils més actuals. Per exemple, m’ha estranyat que les úniques xarxes socials que mencionen els protagonistes siguin Twitter i Facebook (quan avui en dia són les que menys fan servir els joves, en comparació amb TikTok i Instagram).
I a “Atrapats” m’hauria agradat que els diàlegs fossin més breus i menys repetitius. D’altra banda, l’apoteòsic final acaba de forma massa sobtada (just quan pel meu gust es posa més interessant).
- Personatges
De “Katalepsis” destaco que el protagonista no sigui l’heroi, sinó tot el contrari: un noi molt perdut que cada cop pren pitjors decisions a la vida. M’hauria agradat sentir més la seva veu, perquè els capítols narrats des del seu punt de vista són molt interessants i ens permeten entendre millor els seus actes.
A “Som uns pringats” m’ha agradat veure que els personatges (malgrat que cadascú carrega una motxilla vital diferent) aconsegueixin trobar nexes d’unió entre ells. Tinc ganes de saber-ne més!
Els protagonistes de “Atrapats” estan poc definits (i cadascun encaixa amb un estereotip) per tal que tothom pugui projectar-se en algun d’ells. Tot i així, hauria preferit que fossin menys personatges a canvi de conèixer-los millor. Sigui com sigui, sembla que Xavier Gual està expandint un univers sobrenatural que seguirà explorant en futurs títols.
- Prosa
La prosa dels tres llibres és àgil. “Atrapats” està narrat en passat, hi ha molt poques descripcions i l’acció és constant. A “Katalepsis” la narració és en present (i es va alternant entre primera i tercera persona). A “Som uns pringats” el protagonista (el Rosendo) sempre parla en primera persona, i la seva veu irònica es fa propera (sobretot quan juga amb frases fetes).
- A qui els recomano?
A lectors que busquin mossegar-se les ungles i empatitzar amb protagonistes molt propers.
Mx
Write a comment