Nevada

• Punts forts 

L’Agulla Daurada celebra el desè aniversari de “Nevada”, d’Imogen Binnie, publicant-la en català amb traducció de Bel Olid i pròleg de Judit K. Aquesta novel·la (que ha tingut ressò internacional) està considerada un clàssic de culte de la literatura queer, i la precursora de la novel·la trans, escrita a partir de les pròpies vides de les persones que formen part d’aquest col·lectiu.

Explícita, mordaç, irreverent i directa, aquesta novel·la és una immersió al dia a dia del col·lectiu trans que et fa obrir els ulls a realitats que potser desconeixies. Segons explica l’autora al postfaci: «estava trista i esgotada a més no poder que la meva experiència no es tractés mai amb honestedat. Em sentia invisible al món en general i també invisible al submón, així que el llibre era una mena de crit que deia que jo existeixo i, per tant, que nosaltres existim. [...] Encara queda molta feina a fer, però les coses han canviat força. No crec que “Nevada” fos el punt de partida de la literatura trans moderna, però em sento afortunada que aquest llibret estrany hi hagi pogut contribuir.»

Edicions internacionals de "Nevada"

Lluny de idealitzar la seva vida després de transitar (és a dir, fer canvis per viure d'acord amb la seva identitat de gènere), la protagonista de la novel·la ens mostra el que suposa desaprendre els rols de gènere inculcats, o enfrontar-se a un munt de maldecaps constants (com ara poder seguir pagant els tractaments hormonals que necessita). També carrega contra els estereotips i els tabús associats a la gent trans, i fa reflexions profundes sobre la vida que poden interpel·lar a tothom per igual.

p.212 «Potser convence’t de que no podries arribar a transitar mai era un mecanisme de defensa que et va permetre sobreviure a l’institut, a la família, a la feina, però com la majoria de mecanismes de defensa, [...] en algun moment va deixar de fer-te la vida més fàcil i va començar a fer-te-la més difícil. [...] Ara s’entén molt millor què significa ser trans: simplement ser trans. El fet que la transició no acabi d’anar rodada per la forma del teu cos o per la forma de la teva família o per la forma de la teva personalitat o per la forma que ha adoptat la teva sexualitat no vol dir que llavors puguis agafar i decidir no ser trans. [...] Decidir desfer-te’n a còpia de voler-ho és un mecanisme de defensa que inevitablement fracassarà i tornaràs allà on vas començar: ets trans.»

• Punts febles

Si bé aquesta és una novel·la centrada en els seus personatges, trobo que la trama avança massa lentament, ja que el nus de la història (la trobada entre en James i la Maria) triga més de la meitat del llibre a arribar. A més, el desenllaç m’ha semblat força anticlimàtic i agredolç. Tot i així, segons l’autora, la seva intenció era mostrar la realitat: «forçar algú perquè sigui trans de la mateixa manera que ho ets tu no funciona».

• Personatges

Tots els personatges que apareixen en aquest llibre són complexos i imperfectes. La Maria, la protagonista, us pot caure més o menys bé, però serà molt complicat que no empatitzeu amb les seves cabòries i inseguretats:

p.197 «[...] uf, no tens calor? Sí, tio, diu ella, però tinc un dilema, saps? Soc prou feminista per no afaitar-me mai les cames, però no soc prou feminista per ensenyar-les a ningú.»

• Prosa 

La veu narrativa de la novel·la és molt crua, però atrapa precisament per la seva brutal honestedat. A més, ens demostra que l’humor de vegades pot ser catàrtic: una eina que ens ajuda a processar i bregar amb situacions complicades. 

• A qui el recomano?

A qui vulgui posar-se a la pell de persones trans com la Maria, i a tothom que hagi lluitat per trobar el seu lloc al món.

Mx