Ressenyes de TEATRE

Títol: L’aprenenta

Autor: Ignasi García Barba

Editorial: Arola Editors

Pàgines: 82

Any d’edició: 2021

Sinopsis: Caront, el barquer de la Llacuna Estígia, vol fer vacances. Però li cal trobar un aprenent perquè el substitueixi mentre estigui fora. Mortícia, una noia que busca feina, serà l'aprenenta que li imposen. A l'Hades Mortícia coneix Eurídice, la nimfa que va morir abans de casar-se amb Orfeu, que vol retornar a la vida. L'arribada de Mortícia trencarà el fràgil equilibri en el que es desenvolupa l'existència de Caront i Eurídice.

Títol: La pedregada

Autor: David Sánchez Pacheco

Editorial: Bromera Teatre

Pàgines: 204

Any d’edició: 2022

Sinopsis: El que sembla un sopar normal, amb tot el que té d’absurd aquesta paraula, esdevé l’antesala d’una confessió humana, vital, capaç de tancar una porta d’un cop, per sempre, però, tancar portes implica obrir-ne de noves: d’històries antigues i que encara estan per escriure, de gàbies buides, de novel·les no començades, d’espelmes que es bufen.

És l’aniversari i últim dia de la vida d’Oriol tal com l’ha viscuda. El seu pare, la seua mare i el seu amic de l’institut són convidats a un sopar on res és el que sembla, on el temps és un amfitrió més, on el temps és més que temps, on milers de preguntes busquen respostes sense un èxit aparent.

Arrel de la iniciativa “Llegir el teatre” del Servei de Biblioteques, fa un parell de mesos vaig poder llegir el guió de “El futur” (d’Helena Tornero Brugués) a través del club de lectura “El Club dels Experts” de la Biblioteca RFJ de Castelldefels i... em va encantar!

Recordo haver-me quedat desperta per la nit fins a acabar-lo, entre riallades i moments d’emoció.

Es tracta d’una obra que, malgrat estar dirigida a un públic jove, pot (i hauria) de ser llegida per gent de totes les edats. Ens manté en intriga gairebé constant, ens sorprèn, ens fa riure, ens trenca el cor i ens fa reflexionar de valent sobre l’evolució de la nostra societat.  

Com que vaig gaudir tant del guió, no vaig dubtar d’anar a veure l’obra al Teatre Nacional el 14 d’abril, l’últim dia que es representava. I causalitats del destí, vaig tenir l’agradable sorpresa de trobar-me amb dos companyes Quellegistes entre el públic!

Si us he de ser sincera... només començar l'obra iveure un cap de cérvol dissecat parlant i un majordom tocant la bateria, em vaig témer el pitjor.

Sóc fan de la divertidíssima obra d’Oscar Wilde The Importance of Being Earnest, i per a mi era molt important que l’adaptació de Cristina Genebat –dirigida per David Selvas- fos fidel a l’original. A primera vista, l’escenari i els personatges tenien un estil atemporal, una barreja hipster i vintage a mig camí entre el segle XIX i l’actualitat.

Després de l’èxit al Teatre Nacional, La importància de ser Frank aterrà al Poliorama el 5 de juliol. Com que me l'havien recomanat moltíssim, no m’ho vaig pensar dues vegades, i allà estava, apunt per l'espectacle. Tanmateix, aviat vaig arraconar les meves preocupacions i em vaig deixar anar.

Gràcies a la col·laboració amb el projecte dels Grectubers he descobert una obra que no m’hauria imaginat mai: la vida de Ferran Adrià portada al teatre! Més concretament la increïble història d’amistat entre el xef de elBulli i el del Mibu, Hiroyoshi Ishida, el gran mestre de la cuina tradicional japonesa.

Per representar-la “El Tigre de Yuzu” (de la companyia Kaiseki Teatre) compta amb un total de vuit actors orientals i occidentals, i com us podeu imaginar, l’obra està en diversos idiomes apart del català (per sort gairebé tots subtitulats!). De fet, ha sigut la primera vegada que veia actors japonesos en directe representar un paper en la seva llengua. Però encara m’ha agradat més sentir els actors catalans parlar en japonès i els japonesos parlant també en català.... una barreja entre cultures perfecte!

Tornant a la trama, tant si sou amants de la cuina com si no, us veureu transportats de ple en la història i us sentireu a la pell dels personatges gràcies al paper de narrador d’alguns actors. Us posaran en situació alhora que fan d’observadors invisibles i expliquen el que passa per la ment dels protagonistes.

M’agraden les obres que amb un decorat minimalista et fan somiar, i “El Tigre de Yuzu” és una d’elles. De cop i volta les taules es converteixen en la cuina de elBulli, les cadires d’escriptori en seients d’avió, unes canyes de bambú en un bosc japonés mil·lenari, i un tatami portàtil en un temple. Que no podreu desviar els ulls de l’escenari, vaja!

-PAM!

Abans no pugui fer res per evitar-ho, m’adono de que un dels Marcels (els esbirros de la Clara Cape) està apuntant amb la seva pistola a la Sílvia, la nostra moderadora del Club dels Experts de la Biblioteca de Castelldefels. Per sort, és una pistola de joguina (aquest dilluns tenim sessió del Club i ja em temia el pitjor!) però segons explica la Clara Cape, l’arma que està apunt de matar-nos a tots és molt més sofisticada.

Els membres del Club ens trobem al Teatre Plaza de Castelldefels a punt per presenciar l’Escape Show, el primer espectacle basat en el joc de moda: el “room escape”, on sí, ho heu endevinat... escapes o mors! 

90 minuts intensos on l’espectador esdevé el protagonista. 90 minuts d’infart per trobar l’antídot del gas, amb el qual els espectadors han estat intoxicats, 90 minuts per sobreviure. Un espectacle interactiu on els espectadors hauran de resoldre enigmes, observar, superar proves, contestar preguntes, prendre decisions, col·laborar amb la resta de públic i tot a temps real per conservar la seva vida. 

En format late-night, us presentem un nou concepte d’espectacle interactiu on guiats per la nostra presentadora Clara Cape, els seus ajudants “els Marcels”, i sota les ordres del nostre famós assassí en sèrie Jason Room, us endinsareu dins d’un extravagant concurs ple de proves adrenalítiques que els espectadors haureu de resoldre si voleu trobar la forma d’escapar.

-Aquest jurat declara l’acusat... 

L’emoció està a flor de pell i ha arribat el moment de la veritat... estem apunt de fer el nostre paper estel·lar! Que a què em refereixo? Doncs molt fàcil... El jurat de “Testimoni de càrrec” ja ha deliberat! Però no ens trobem pas dins del relat d’Agatha Christie sinó dalt de l’escenari del Teatre del Raval, fent de voluntaris i veient l’obra en exclusiva. Sona interessant, oi? I què passaria si us digués que vosaltres també podeu fer-ho? Si vols gaudir de l’experiència de ser actor per un dia i  veure l’espectacle gratuïtament des de dalt de l’escenari, al Teatre del Raval et conviden a reservar la teva plaça a “teatredelravalbcn@gmail.com”.

Primer de tot en arribar ens van caracteritzar en un tres i no res amb barrets, mocadors i americanes de l’època (moment que vam gaudir com nens petits) i a continuació ens van ensenyar els senzills passos que hauríem de seguir a l’hora de pujar i baixar de l’escenari o llegir en veu alta un parell de frases... Com ara el veredicte final. Però i si per alguna casualitat la presidenta del jurat el llegia malament o s’equivocava?

Aquest dissabte, el Club dels Experts de la Biblioteca de Castelldefels vàrem ser invitats al Teatre Plaza per anar a veure la comèdia “iMe” escrita i dirigida per Roc Esquius.

iMe (la #SmartComedy que no veuràs al mòbil) planteja una possibilitat. Una societat on tot ho tenim integrat, on l’única comunicació existent és a través de les xarxes, on les emocions no es comparteixen. On la gent no s’ha mirat mai a la cara. I en aquesta societat futura, de sobte, els protagonistes es queden bruscament sense cap eina electrònica, sense re més que la companyia dels cossos que tenen al seu costat. Què passarà?

Doncs que la diversió està assegurada! Es nota que la companyia DARA TEATRE té aquesta obra per la mà (porta des del 2014 de gira per tota Catalunya i des del 2015 també a Madrid) i els espectadors de seguida hem vibrat en sintonia amb la història i els personatges, interpretats per Isidre Montserrat, Sílvia Forns, Núria Deulofeu i Carles Garcia Llidó.

Us dic la veritat, paraula de Mixa! ^.^ Cada vegada que els meus companys del Club els Experts i jo ens miràvem vèiem reflectits els mateixos somriures i rialles a les nostres cares. Alhora, però, ningú volia apartar la vista de l’escenari i les còmiques situacions que s’encadenaven sense parar davant dels nostres ulls. Increïble! Tot i comptar amb un decorat 100% minimalista, ens vam transportar per complet a una societat futurista simplement a través dels gestos dels actors.