Pedalar amb tu

Pàgines: 246

Any d’edició: 2022

Sinopsis: Aquesta és la història d’un xiuxiueig. Una antiga bicicleta es converteix en altaveu de vides i alhora en el compte enrere de qui decideix deixar aquest objecte com a símbol de la seva ànima. Present i passat s’entrellacen tot convidant el lector a enamorar-se de cadascun dels personatges i de l’època que els toca viure, des de la guerra civil fins els nostres dies. Pedalar amb tu és un relat històric amb la veu d’una narradora intel·ligent, sarcàstica i mordaç que no passa desapercebuda. Històries tendres que amb una trama audaç i àgil alimenten la curiositat fins a la darrera pàgina.

Ressenya

Punts forts

“Pedalar amb tu” és el debut literari de la periodista Samantha Vall Buch. Ha treballat a TV3 durant gairebé 20 anys, i potser l’heu vista a programes com el “Què, Qui, Com” o “El got d’aigua”. Viatjar, fer esport i escriure són les seves passions, i a la seva primera novel·la hi són ben presents. A “Pedalar amb tu” una bicicleta que va passant de generació en generació ens permetrà descobrir la història de cadascun dels personatges protagonistes i l’època que els ha tocat viure, des de la guerra civil fins els nostres dies.

Descobrirem les estratègies i conxorxes dels Republicans, la duresa del front, la persecució del règim, els exiliats, la transició... Les cicatrius de la bicicleta protagonista són també les nostres, i Samantha Vall crea un emotiu homenatge a persones lluitadores i inconformistes de totes les dècades del segle XX.

Punts febles

Alguns salts en el temps m’han semblat un xic bruscos (igual que el desenllaç), i m’hauria agradat saber més coses de tots els personatges.

Personatges

I parlant de personatges... Si bé la majoria són ficticis, n’hi ha que estan inspirats en persones reals, com ara la infermera Agnes Hodgson i l’increïble viatge que va fer durant la Guerra Civil. Diria que la seva històrica ha sigut de les que més m’ha commogut. També he connectat amb la subtrama d'en Fidel i el seu nét Jan, que ens recorda el tresor que és poder aprendre dels nostres avis:

p.103 «I llavors aquells ocellet menut atura la seva veu per escoltar la teva.

El teu propi cant dels ocells.

I al Jan se li graven les teves notes en la seva partitura.

Ell no ho sap però algun dia les cantarà.»

Prosa

Segons em va explicar Samantha Vall durant l'entrevista que li vaig fer al canal, trobar el to adient pel llibre va ser el més complicat de tot el procés d’escriptura. L’esforç va valdre la pena, perquè la misteriosa veu narrativa del llibre és un dels seus punts forts (i em recorda a la potent narradora de “La lladre de llibres” de Markus Zusak). De vegades la prosa és una mica massa tallant i críptica, però té expressions poètiques i impactants que us atraparan.

p.57 «Barcelona es presenta tal com és. Una urbs que creixia imparable abans de la guerra entre la muntanya i el mar. El Raval treu foc elevant al cel la crueltat que ara mateix des de l’avinguda del Tibidabo només s’intueix en forma de fum. És com si hi hagués dues ciutats en una, flanquejada per dues muntanyes: l’alta del Tibidabo amb llinatges amb escuts a les façanes i la baixa de Montjuic sense ni tan sols cognoms en el registre.»

A qui el recomano?

Aquest llibre és per a vosaltres si voleu reivindicar el poder de la memòria històrica i la importància de viure sense por.

Mx