Aquesta setmana s’han anunciat els guanyadors dels Premis de la Fundació Finestres 2023. Aquesta Fundació engloba les llibreries de Barcelona amb el mateix nom, l’editorial de còmic, les beques d’assaig i els premis de narrativa i còmic.
Els premis de narrativa (en català i castellà) s’atorguen a obra ja publicada, i enguany se l’han endut “Aioua” de Roser Cabré-Verdiell i “Vengo de ese miedo” de Miguel Ángel Oeste (premiades amb 25.000 euros cadascuna).
Sobre “Aioua” (publicada el 10è aniversari de l’editorial Males Herbes) el jurat n’ha destacat «la potència verbal i el desplegament d’imaginació amb els quals es descriu un viatge a Iowa que és, també, un viatge al cor de les paraules i del que volen i poden dir.»
«Aquest premi és una empenta» afirmà Roser Cabré-Verdiell durant la roda de premsa, «En aquesta novel·la hi aboco un univers personalíssim on em vaig permetre fer el volia.» El jurat del premi Finestres ha considerat la seva primera novel·la «sofisticada i càlida. "Aioua" té la virtut de trobar l'equilibri just entre la intel·ligència aguda i l'experimentació retòrica, d'una banda, i la complexitat i l'emotivitat humanes, de l'altra.»
Pel que fa a l’obra guanyadora en castellà, “Vengo de este miedo” (publicada per Tusquets Editors) el jurat ha posat èmfasis al «valor d’aquest testimoni únic, irrepetible, valent i poc convencional en què Miguel Ángel Oeste descriu l’abús constant del pare sota la mirada silenciosa de la mare, tant víctima com còmplice del pare.»
«És una història molt personal» deia també Miguel Ángel Oeste. «Em plantejo quins són els límits de l’escriptura, i indago en diferents testimonis sense màscares, des de l’honestedat.»
D’altra banda, la segona edició del Premi Finestres de Còmic en català ha destacat dos obres: "El rei dels caragols", de David Pamies i David Sánchez (primer premi de 25.000€) i “Canícula”, d’Adrià Turina (menció al Talent Novel amb 15.000€ de premi). La segona menció al Talent Novel malauradament ha quedat deserta enguany. Ambdues obres es publicaran durant el 2024, però això és el que sabem d’elles mentrestant:
“El rei dels caragols” és una novel·la gràfica plena d’acció i suspens que segueix en Gros i en Cheto, dos policies marginats de la petita ciutat d’Amarillo, Texas, mentre investiguen un cas estrany que els portarà més enllà de la seva imaginació. El jurat en va voler premiar «un univers propi i particular, l’elaboració d’una trama ben resolta i addictiva amb un to negre i surrealista, l’ús definit i significatiu del color, i la definició i caracterització dels personatges.»
Tot i que actualment es dedica a l’estudi de la neurotoxicologia a Suïssa, David Pàmies sempre havia somiat amb publicar un còmic, i junt a l'il·lustrador David Sánchez l’ha fet realitat. «Una amiga em va proposar participar al concurs, tot i que jo fa temps que no parlava el valencià. M’ha servit per retornar a la infància.»
“Canícula” se situa en un poble indeterminat de la costa del Maresme a mitjans dels anys 2000, quan l’estiu tot just acaba de començar i s’apropa la canícula, una onada de calor que anirà acompanyada d’un augment de la criminalitat mai vist a la comarca. Entre d’altres, el jurat ha felicitat a Adrià Turina per «la construcció i versemblança dels personatges, l’originalitat, l’humor grotesc i absurd, i el contrast entre la foscor de la trama i la lluminositat del dibuix.»
«És un còmics d’humor negre amb psicòpates de tota mena, ovnis, canibalisme...» explicà Turina. «Sempre m’havia dedicat a dibuixar com a afició, però és la primera vegada que em paguen per fer-ho. Espero que us ho passeu tan bé com jo escrivint-lo.»
Però quin és el lector ideal d’aquestes obres, i com les definirien en tres paraules els seus autors? Segons Adrià Turina, «crec que pot agradar fins i tot a gent que no estigui acostumada a llegir còmic. Definiria "Canícula" amb les paraules sang i fetge, i extraterrestres».
David Pamies va descriure “El rei dels caragols” amb «humor, misteri, fantasia». «I viscositats!» afegí David Sánchez. «El recomanem a lectors amb la ment oberta a noves sensacions... i majors de 18 anys, és clar.»
«Oberta, esperançadora i lluminosa» és com definia Miguel Ángel Oeste a “Vengo de este miedo”, tot i que reivindicà que no existeix el lector ideal. «No saps mai quan arribarà i t'atraparà un llibre que pensaves que no era per a tu».
Roser Cabré-Verdiell hi estava d'acord, tot i que afegí que després de la publicació d'«Aioua» havia descobert algunes de les característiques del seu propi lector ideal: «No li ha de molestar no acabar d’entendre on està, ha d’entrar dins del joc. En aquesta obra el “com” s’imposa al “què”.» Les seves tres paraules per descriure “Aioua” foren: «viatge, fantasia i paraula».
Per últim, també vaig aprofitar per preguntar-los el següent: fent honor al nom dels premis, imaginem que els vostres llibres són finestres. Quin paisatge s’hi trobarien els lectors a l’obrir-les?
Roser Cabré-Verdiell ho tenia claríssim: a "Aioua" «veuríeu un camp de blat de moro amb un turó al fons, tot i que seria impossible determinar si el paisatge és real o una fotografia.» A “Vengo de este miedo” hi veuríem «una casa en penombra», a “El rei dels caragols” la «bogeria» personificada, i a “Canícula” «un paisatge semblant al Maresme amb les rieres plenes de sang». Déu-n’hi-do! ^.^
Enhorabona a tothom i felicitats a la Fundació Finestres! Brindem perquè segueixin obrint portes i finestres als artistes de casa nostra. ;-)
Mx
Write a comment